Premi ciutat de XIRIVELLA. L’intent de robatori d’una suposada talla romànica; l’enfrontament d’un vicari burocratitzat amb un clergue jove i innovador; una torre de rellotge molt més antiga que la resta de l’església i una nit de tempesta… Com a rerefons, la posició de la jerarquia eclesiàstica davant la llengua i la cultura del País i el pes d’un passat ben viu. Les hores de Vulcà, finalista a la I Biennal “Montserrat Roig” de Muro i Premi “Casa del Dau” de l’Ajuntament de Xirivella 1992, ens parla d’una Benimoràia ficció/espill, més familiar del que voldríem.
RAFAEL ESCOBAR és llicenciat en Dret i funcionari de la Generalitat Valenciana. Nascut (de xamba, diu ell) a Burjassot, el 25 d’octubre de 1942, viu habitualment a Manises, i maniser es considera. Literalment, si més no, és encara jove, ja que no porta escrivint més de quatre anys. Fins ara està centrat en la narrativa curta -tots, escriptors i lectors, anem malament de temps, “curts de temps”, en aquesta societat que ens han fabricat-, i en aquest gènere ha obtingut diversos premis locals, entre els quals destaquen l’Alambor de contes, de 1992, a Benicarló, amb Impecable planificació; “L’Encobert” dels Ciutat de Xàtiva, de 1991, amb La dona menuda; els “Vila de Crevillent”, de 1990 i 1991, amb L’estel capgirat i Eina amortitzada, respectivament, i el Premi “25 d’abril”, de Benissa, amb L’espill de Tamanrasset, l’any 1992. Les hores de Vulcà, és l’últim treball publicat.
