Les hores de Vulcà

6,73 Iva inclòs

Rafael Escobar

Categoria:

Premi ciutat de XIRIVELLA. L’intent de robatori d’una suposada talla romànica; l’enfrontament d’un vicari burocratitzat amb un clergue jove i innovador; una torre de rellotge molt més antiga que la resta de l’església i una nit de tempesta… Com a rerefons, la posició de la jerarquia eclesiàstica davant la llengua i la cultura del Paí­s i el pes d’un passat ben viu. Les hores de Vulcà, finalista a la I Biennal “Montserrat Roig” de Muro i Premi “Casa del Dau” de l’Ajuntament de Xirivella 1992, ens parla d’una Benimoraia ficció/espill, més familiar del que voldrí­em. RAFAEL ESCOBAR és llicenciat en Dret i funcionari de la Generalitat Valenciana. Nascut (de xamba, diu ell) a Burjassot, el 25 d’octubre de 1942, viu habitualment a Manises, i maniser es considera. Literalment, si més no, és encara jove, ja que no porta escrivint més de quatre anys. Fins ara està centrat en la narrativa curta -tots, escriptors i lectors, anem malament de temps, “curts de temps”, en aquesta societat que ens han fabricat-, i en aquest gènere ha obtingut diversos premis locals, entre els quals destaquen l’Alambor de contes, de 1992, a Benicarló, amb Impecable planificació; “L’Encobert” dels Ciutat de Xàtiva, de 1991, amb La dona menuda; els “Vila de Crevillent”, de 1990 i 1991, amb L’estel capgirat i Eina amortitzada, respectivament, i el Premi “25 d’abril”, de Benissa, amb L’espill de Tamanrasset, l’any 1992. Les hores de Vulcà, és l’últim treball publicat.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra polí­tica de cookies, punxa ací per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies