L’escriptor infinit

Lluí­s Perera, jove escriptor, ha guanyat recentment un important premi literari (i això que no coneixia cap membre del jurat). A partir d’aquest fet en aparença feliç, la barreja de la ficció fruit de la seua imaginació i la tragèdia cap a la qual es precipita des de la quotidiana existència d’home casat i treballador, dona a llum un embrió d’història i de destins humans paral·lels en què s’entrecreuen i es confonen clarament, una vegada més en la literatura, les lí­nies que hi ha entre la realitat i la fantasia, i, particularment en el seu cas, entre el desig de concebre l’objecte d’art que es projecte a través del temps i l’esperança d’una continuació en aquest món, que, nascuda de l’home i la dona, potser és la creació més vella i eterna. Una novel·la senzilla i amena, tot i que summament profunda en els seus plantejaments i objectius, on l’amor, a la fi, juga un atractiu irresistible sobre els personatges.