La lluna és un recull de quatre contes, escrits entre els anys 80-85, destinats principalment als xiquets i les xiquetes; encara que amb la possibilitat de dues lectures: a la superfície de les xicotetes narracions floreja un conte infantil -fantasia, dolçor, tendresa-; per altra banda, els contes són una al·legoria: la recerca constant de bellesa, i la voluntat de salvació mitjançant la fusió amb ella.