Un feixet de cartes entre Valentí Moll i una fictícia Obdúlia Casafreda configuren l’estructura emmarcada de La confessió. El desenvolupament de la història transcorre per dos camins de formació individual, reforçats per la necessitat de comunicació, que s’entrellacen per donar cos a una amistat auxiliadora. En un principi, la comunicació entre les solituds dels dos personatges sembla un projecte complementari, però, segons avança el relat, s’evidencia l’actitud vampírica d’un personatge, que oculta la seua vertadera identitat sobre l’altre i, com el més desvalgut, accepta aquest desavantatge per tal d’assumir un primer pla de reconeixement social que sempre l’ha enlluernat. La confessió amaga també l’atmosfera d’un crim que, a la fi, és clau en la consecució de l’èxit dels dos personatges.
